Cinquanta-nou dies sense dir ni piu. Un silenci gran, enorme. Un silenci d'elefant. Unes lletres mandroses que jeuen al sofà de casa i em miren provocadores:
- Què vols ara? Que ens aixequem i comencem a escriure per a tu? Avui no, que estem cansades. És divendres.
- Però si fa dos mesos que no feu res!
- L'activitat intel·lectual esgota! Deixa'ns respirar
- No m'ho puc creure. Em deixeu abandonada ara que m'he quedat a casa per vosaltres?
- No ens ratllis!
