Aprendrem a viure’ns
i a estimar-nos,
sense que ens
dolgui. A dormir abraçades
totes les nits
que calgui. A respirar els batecs
que ens mantenen aferrades
a la vida.
Sentirem la
felicitat com un tangible
que ens transita
quan menys ho esperàvem
quan ja no, quan gairebé
hi renunciàvem.
Aprendrem a ignorar
el nosaltres
per donar sentit
a un jo, un tu i uns altres.
