Els carrers molls

Caminar per carrers molls en extrema solitud sense atrevir-te a aturar les cames per por a col·lidir amb l'abisme, encara que pugui semblar una contradicció. Potser és perquè, en el fons, et penses que el deixes enrera i el que fas és simplement fugir, atemorida, amb cara de pànic, com en una pel·lícula de terror de classe B. No tens por de la solitud, més aviat la veneres. Tens por de no saber estimar com es mereix a qui t'estima.