4 de març 2014

Calfreds

Esbufegues, perquè et persegueix la reiterada frontera dels teus propis límits i t'amagues darrera dels arbustos de la satisfacció aliena per no veure't ni ser vista, com si això servís d'altra cosa que no fós perpetuar la teva inacció. Camines, traçant una desordenada línia discontínua, pintada i repintada, pels quatre carrers del teu anhel. I tens calfreds que t'adormen les cames. I no estàs somniant.

4 comentaris:

  1. Vèncer la paràl·lisi, i caminar tot i que sigui tort.

    ResponSuprimeix
  2. No sé com he caminat fins aquí, però m'agrada :-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agrada que l'atzar t'hagi convidat a entrar. Benvingut/da!

      Suprimeix