Una copa de vi rere l'altra

No sé per qui ploro avui.

Si per tu o per l’altra.

No sé si ploro el final o el principi.

El final d’una realitat vull dir

o el principi d’una impossibilitat.

Mentre espero el somriure que torni,

ho celebro embriangant la meva lucidesa

bebent una copa de vi rere l’altra.

I penso

I penso que en el teu país són les onze. I no sé si m’allunya més l’espai o el temps, de tu. Agafaria un vol altre cop i et vindria a veure, a donar-te escalfor per combatre el teu fred. A fer reals les mil fantasies que hem anat construint tots aquests dies. No fa ni un mes des de l’últim dia que ens vam besar, quan agafava el taxi que m’havia de portar a l’aeroport i no ens voliem deixar anar. És difícil viure del present si ens alimentem del passat constantment i no fem altra cosa que anhelar futur. I em pregunto si podria viure en un lloc on l’únic que em lliga ets tu.