13 de set. 2015

I penso

I penso que en el teu país són les onze. I no sé si m’allunya més l’espai o el temps, de tu. Agafaria un vol altre cop i et vindria a veure, a donar-te escalfor per combatre el teu fred. A fer reals les mil fantasies que hem anat construint tots aquests dies. No fa ni un mes des de l’últim dia que ens vam besar, quan agafava el taxi que m’havia de portar a l’aeroport i no ens voliem deixar anar. És difícil viure del present si ens alimentem del passat constantment i no fem altra cosa que anhelar futur. I em pregunto si podria viure en un lloc on l’únic que em lliga ets tu. 

Cap comentari:

Publica un comentari