Com una llosa

Cau, com una llosa, damunt meu, la solitud

La lleugeresa

La incessant necessitat de saber-nos estimades. De saber-nos especials. El desig inesgotable. Els teus "I miss you" que em desmonten. Els teus "good morning my sweetest" després de passar el dia juntes. L'excitació que perdura. L'intercanvi de tot allò intercanviable. Les mirades fogoses. El sexe desprès. La felicitat efímera. I el buit posterior. La obsessió, i potser el pànic. La incertesa de tot plegat. La insuportable lleugeresa de l'ésser.

Vida

Del no viscut en faig vida

Aparicions

Espero amb ànsia la teva propera carta mentre em recreo amb voracitat salvatge en l'última. En destripo els mots, en rossego els t'estimo, mastego cada paraula amb veneració infinita. És obsessiu, ho admeto. He embogit i ja no puc tornar enrera ni vull recular. M'alimentes. I creix el desig com l'onada salvatge, mentre espero el teu retorn. Em flipa la teva imprevisibilitat.. Em flipen les teves aparicions insòlites. Quan giro el cap i tornes a ser al meu costat, absolutament real.

Desenganxar-me de tu

M'enamoro de tu i em penso que és el primer cop de tot. I no sé si estic preparada a aquestes alçades per tornar a sentir així amb algú com tu. Torno repetidament al record electrificant de l'última nit com qui posa aquella cançó meravellosa una i una altra vegada  fins esgotar-la. Però jo lluny d'esgotar-te et faig créixer. I t'estimo d'una forma tan profunda que fins i tot em faig por.
T'apropes i et beso. I ja no puc desenganxar-me.

Fins que la pluja cessi

Aquesta pluja intensa que rega camps i ànimes desesperades bé podrien ser les teves llàgrimes, allà en aquell poble prop d'Stuttgart, tan lluny de mi. Mentre jo em deixo amarar per les gotes fredes per sentir-te, per notar-te, perquè m'envaeixis. Esperant  amb por rebre notícies que poden no agradar-nos. Com està? Com estàs? L'operació va anar bé, però de sobte tot s'ha complicat. I tu no tornaràs encara. No pots. Des de la distància no et puc ni abraçar. El dolor em rosega. I les meves llàgrimes es fonen amb les teves, lliscant rostre avall, cos avall, carrer avall. Fins que la pluja cessi.

I encara no ho sap

Aquella nova amiga que t'admira, que t'escolta, que t'elogia. Aquella amiga amb qui has iniciat una correspondència produndament íntima, sincera i autèntica. Aquella amiga amb qui comparteixes llargues converses davant una copa de vi. Amb qui coincideixes en gustos i lectures. Que et mira fixament durant segons eterns mentre esboça un somriure. Que t'acompanya fins a la boca del metro per despedir-te i et fa dos petons i una intensa abraçada i més petons. De qui t'humiteges a cada encontre i encara no ho sap.