La ferida

Quan em toques m’arriba la fredor

des d’un quilòmetre de distància.

I acaricio la ferida, dins la teva por

i el no desig d’estimar-me.

Busques escapar de tu a través dels altres

Et tortures i aniquil·les

No et vull fer mal dius

Quan ja m’has clavat l’arma

Algú a qui no pugui estimar

No vull que entri a la meva vida
algú a qui no pugui estimar

Una data al calendari

Marco una data al calendari i te la dic.
I l'esbombo a tots vents per no trobar excuses.
I et menteixo: "no estiguis trista, sóc feliç".
I a l'endemà m'expliques amb veu plorosa
que els teus ulls et cremen i et ceguen.
I jo tampoc tinc clar què és el que no volen veure.

Enganyar la ment

Enganyar la ment

amb la complicitat de l’inconscient,

amb l’astúcia de l’intel·lecte,

amb el llenguatge com a còmplice.

Desconstruir una obsessió, desactivar la por,

per acabar elaborant un discurs

que se sustenta en una idea

que vesteix amb seducció

i em genera una atracció enorme.

Tornar

He sabut tornar de tu,

però ara no sé viure sense el desig

apagat a força d’ofegar les flames.

Em genera més dolor l’absència

que l’autocomplaença.

Una copa de vi rere l'altra

No sé per qui ploro avui.

Si per tu o per l’altra.

No sé si ploro el final o el principi.

El final d’una realitat vull dir

o el principi d’una impossibilitat.

Mentre espero el somriure que torni,

ho celebro embriangant la meva lucidesa

bebent una copa de vi rere l’altra.

I penso

I penso que en el teu país són les onze. I no sé si m’allunya més l’espai o el temps, de tu. Agafaria un vol altre cop i et vindria a veure, a donar-te escalfor per combatre el teu fred. A fer reals les mil fantasies que hem anat construint tots aquests dies. No fa ni un mes des de l’últim dia que ens vam besar, quan agafava el taxi que m’havia de portar a l’aeroport i no ens voliem deixar anar. És difícil viure del present si ens alimentem del passat constantment i no fem altra cosa que anhelar futur. I em pregunto si podria viure en un lloc on l’únic que em lliga ets tu.