1 d’ag. 2013

Avui he topat amb el meu passat

Avui he topat amb el meu passat. Aquell que vaig deixar passar ara farà cinc anys després d'obrir la porta i decidir canviar de rumb. Aquell que vam estar d'acord en acabar en el millor moment que es podia acabar. Ens hem saludat com si fes tres dies que no ens vèiem. Les mateixes bromes d'abans, els mateixos somriures, el mateix respecte cap a l'altre. Dos petons a la galta i una nova despedida. Com les d'abans. Com si ens haguéssim de tornar a veure. He continuat el meu camí i tu t'has quedat allà palplantat, com si esperéssis alguna cosa.

13 comentaris:

  1. És una situació que sempre m'ha preocupat, no sé si mai l'he viscuda realment, però he pensat que si em passava em faria mal. El cas és que, quan ho penses, és precisament quan encara queda alguna cosa ben viva respecte a aquella persona. Però un cop has viscut, i cinc anys és força temps, segur que les coses es veuen d'una altra manera. Espero que quedi en anècdota i que no t'hagi capgirat en cap sentit (si no és el que vols que passi, és clar). No deixa ser digne d'una cançó de Manel, tot i que no són sants de la meva devoció. Aquesta trobada no te l'havia predit una galeta de la sort?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És una sensació estranya però dolça. És com retrocedir en el temps i tornar a aquell punt en que sí que estavem junts. Per uns moments m'he vist a mi mateixa en l'altre. Però cap mal rotllo ni ganes de tornar-hi ;-)

      Suprimeix
  2. Sé que sempre vaig una mica a contracorrent en aquest tema, però jo crec que esta mot bé que, amb el pas del temps (el que sigui necessari), es pugui recuperar la part que relament valia la pena d'una antiga relació.
    No ho sé, potser és que jo sempre he tingut la sort de poder-ho tenir. No em feu massa cas.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tant! Jo també. Partidària del bon rotllo sempre que es pugui. De fet, amb algun dels meus passats vam tenir una relació més intensa post parella que durant. Crec que hi ha moltes fórmules possibles a l'hora de relacionar-nos amb les persones

      Suprimeix
  3. Saps?, darrerament hi penso amb aquest retrobar el passat, com em sentiria?. Tard o d'hora succeirà, ho sé...i si fa prou temps, o el suficient, serà 'sols' una anècdota, un fet fortuït, una petita batzegada del destí. Una manera de tancar el cercle...
    Sembla que ho has viscut amb prou serenor.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Crec que depen molt de si hi va haver dolor, de si hi havien dubtes, temes no parlats, ferides, etc. I també penso que si bé amb el temps es va refredant tot i se supera el famós "dol" si és que n'hi havia, hi ha elements de la relació que han anat seguint la cocció de forma unilateral i al trobar-te amb el passat et pots donar compte de que allò que pensaves que l'altre pensava, no és cert :-)

      Suprimeix
  4. La clau deu ser el temps que ha de passar per a que no se't remogui res per dins. Sort en tens que no t'hagi trastocat gens.

    ResponSuprimeix
  5. Jo penso que distància i temps són saludables, però el retrobament no té perquè ser dolorós. Més aviat feliç de veure que cadascú continua el seu camí

    ResponSuprimeix
  6. Topar amb el passat pot tenir dues versions... la bonica i la no tant bonica, per sort la que ens expliques fa pinta de ser sinó bonica, almenys normal, natural i plena d'orgull! ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Dues versions amb múltiples variants. Certament no ha sigut una trobada dolorsa, però sí que haig d'admetre que remou coses i és inevitable tornar a fer un repàs dels fets, encara que sigui ràpid i de forma trasnversal

      Suprimeix
  7. Aquelles besades que van cap a una banda o l'altra. Aquella pell sedosa que tan coneguda passa a ser tan propera i llunyana alhora.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I em pregunto què fa reviure un desig adormit quan no s'ha mort del tot.

      Suprimeix