29 de jul. 2013

Pes

El pes de la immovilitat. El bloqueig del pensament i del moviment. Sobretot, la incapacitació. I al final, la desesperació. 

11 comentaris:

  1. Què fàcil és portar-se al propi terreny un post tan críptic...

    ResponElimina
  2. Tens raó Xexu. M'has fet pensar en aquelles galetes de la sort, que porten un text a l'interior, útil per a qualsevol que el llegeixi. Però és clar, amb un to més positiu ;-)

    ResponElimina
  3. Totalment cert. Segurament hi haurà tantes interpretacions com lectures. I per tant… com angoixes personals. Sigui com sigui, no deixa indiferent. Jo encara li dono voltes a tantes situacions que em venen al cap…

    ResponElimina
  4. Conec aquest pes. És difícil afrontar-lo però amb el temps va alleugerant, estigues segura.
    Ànims!

    ResponElimina
  5. Gràcies Maria PB. Amb el temps i amb la intenció. Tot comença amb el desbloqueig i, segurament, en deixar de donar voltes a les coses, Jaume ;-)

    ResponElimina
  6. Crec que som la majoria. I no hi veig solució fàcil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és fàcil, però es tracta de trobar mecanismes que l'hi funcionin a cadascú

      Elimina
  7. Foscor, fosco i més foscor, qui no l'ha patida...,però per sort res dura per sempre!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sempre hi ha alguna llumeta que ens ho recorda ;-)

      Elimina
  8. Respostes
    1. Cavar un clot quiet amb el pes del nostre cos
      Albirar-lo quan és tan profund que tot és foscor

      Elimina