Tens raó Xexu. M'has fet pensar en aquelles galetes de la sort, que porten un text a l'interior, útil per a qualsevol que el llegeixi. Però és clar, amb un to més positiu ;-)
Totalment cert. Segurament hi haurà tantes interpretacions com lectures. I per tant… com angoixes personals. Sigui com sigui, no deixa indiferent. Jo encara li dono voltes a tantes situacions que em venen al cap…
Què fàcil és portar-se al propi terreny un post tan críptic...
ResponEliminaTens raó Xexu. M'has fet pensar en aquelles galetes de la sort, que porten un text a l'interior, útil per a qualsevol que el llegeixi. Però és clar, amb un to més positiu ;-)
ResponEliminaTotalment cert. Segurament hi haurà tantes interpretacions com lectures. I per tant… com angoixes personals. Sigui com sigui, no deixa indiferent. Jo encara li dono voltes a tantes situacions que em venen al cap…
ResponEliminaConec aquest pes. És difícil afrontar-lo però amb el temps va alleugerant, estigues segura.
ResponEliminaÀnims!
Gràcies Maria PB. Amb el temps i amb la intenció. Tot comença amb el desbloqueig i, segurament, en deixar de donar voltes a les coses, Jaume ;-)
ResponEliminaCrec que som la majoria. I no hi veig solució fàcil.
ResponEliminaNo és fàcil, però es tracta de trobar mecanismes que l'hi funcionin a cadascú
EliminaFoscor, fosco i més foscor, qui no l'ha patida...,però per sort res dura per sempre!.
ResponEliminasempre hi ha alguna llumeta que ens ho recorda ;-)
Eliminacaure al clot de la nostra quietud
ResponEliminaCavar un clot quiet amb el pes del nostre cos
EliminaAlbirar-lo quan és tan profund que tot és foscor