Potser sí que escric només quan sento un dolor prou intens
com per fer supurar paraules paliatives del meu ventre. Potser sí que l’alegria
m’allunya dels mots perquè no em reclama un refugi on estremir-me a soles. Potser
sí que compondre un text, creat a part ir del
no-res o del tot, m’ajuda a fabricar una petita espurna d’eufòria que m’empeny
a continuar un mot rera l’altre. Potser sí que escriure una frase i llegir-la i
escriure’n una altra i repetir l’acte és prou guaridor com per acabar el text
sentint-me d’una altra manera.
.
Potser sí que et va bé. Quin problema hi trobes? Desfogar-se sempre és bo. Utilitzar les paraules com ho fas és una manera molt destre de saber com desfogar-se. Continua ... sempre que ho necessitis. Ja arribarà el dia que voldràs explicar altres històries.
ResponEliminaPotser sí que és bo per a tu i no hi ha problema!. Explicar el què sentim, en un moment donat, allò que brolla de dins...I que et llegeixin i comentin encara ho fa més bonic, jo trobo, és clar.
ResponEliminaAriadna i Audrey, teniu raó. No hi trobo cap problema ;-) El text bé a ser una mena de reafirmació d'intencions en clau reiterada. Gràcies per comentar i per llegir!
ResponElimina