27 de gen. 2015
Com una llosa
Cau, com una llosa, damunt meu, la solitud
1 comentari:
Audrey
1 de maig del 2015, a les 9:12
A vegades innevitable, però no hi ha mal que cent anys duri.
Respon
Elimina
Respostes
Respon
Afegeix un comentari
Carrega'n més...
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A vegades innevitable, però no hi ha mal que cent anys duri.
ResponElimina