14 de juny 2013

Súplica

Súplica que se desvanece en (el) sueño
para despertar secando lágrimas
que no han aflorado.

6 comentaris:

  1. Deu ser molt preuat allò que es suplica,una súplica silenciosa, però.

    ResponElimina
  2. Si,caldria expressar més sovint en veu alta.

    ResponElimina
  3. Hola Sara B. Vinc de ca l'Audrey i t'acabo de descobrir. Veig que ella segueix tenint seguidors molt bons. Em quedo amb el teu permís.

    ResponElimina
  4. Benvinguda Ariadna, i gràcies! Trobaràs un lloc a vegades calent, a vegades roent, d'altres més banalo superficial, però on tot surt sempre de dins

    ResponElimina
  5. A mi em passa quelcom semblant, ja que em costa plorar. No és que no tinga sentiments, o que no passe mals moments, és el meu lacrimal que tira cap eixut.

    ResponElimina
  6. d'alguna manera surt, tot plegat, Josep ;-)

    ResponElimina