3 de des. 2013

Llepar-me els dits

Avui em sento feliç. Potser perquè m'he alliberat de tota càrrega i ens hem quedat el meu cos i jo a soles. Perquè no em molesta el pes de les espatlles ni cap pensament maliciós fa brulla. I deixo anar somriures pel carrer que amb una mica de sort recollirà algú altre. Perquè avui no sóc memòria ni em deixo temptar per records ni per presagis. Perquè ara sóc consciència pura i me'n llepo els dits.

4 comentaris:

  1. Si et sents més lleugera és que arrossegaves una bona càrrega... doncs apa, a veure qui et recull els somriures! Sort.

    ResponElimina
  2. Gràcies! Si te'n trobes algún, agafe'l!

    ResponElimina
  3. Jo prefereixo la inconsciència, tot i que ser consciència pura et permet de ser feliç!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La insconsciència és molt necessària! Em fas pensar que tinc escrit un text amb unes quantes definicions. Ara el penjo. Benvinguda al blog, per cert! ;-)

      Elimina