No fer anys

Voldria no fer anys. Perquè en cada aniversari et perdo una mica. I el temps s'escola amb la mateixa rapidesa que he trencat el gerro al relliscar-me de les mans. No vull créixer més, ni ser gran, ni madurar, que ja madura prou ràpid la fruita fora de la nevera. Desitjo apropar-me per reduir la distància que ens allunya però al supermercat no he trobat cap val descompte.

Calfreds

Esbufegues, perquè et persegueix la reiterada frontera dels teus propis límits i t'amagues darrera dels arbustos de la satisfacció aliena per no veure't ni ser vista, com si això servís d'altra cosa que no fós perpetuar la teva inacció. Camines, traçant una desordenada línia discontínua, pintada i repintada, pels quatre carrers del teu anhel. I tens calfreds que t'adormen les cames. I no estàs somniant.

No ens ratllis!

Cinquanta-nou dies sense dir ni piu. Un silenci gran, enorme. Un silenci d'elefant. Unes lletres mandroses que jeuen al sofà de casa i em miren provocadores:
- Què vols ara? Que ens aixequem i comencem a escriure per a tu? Avui no, que estem cansades. És divendres.
- Però si fa dos mesos que no feu res!
- L'activitat intel·lectual esgota! Deixa'ns respirar
- No m'ho puc creure. Em deixeu abandonada ara que m'he quedat a casa per vosaltres?
- No ens ratllis!

Nadal

Estic deixant de ser jo. Desintegrant-me en una lentitud sense pausa. Desapareixent del mapa. Fonent-me com la neu en el desglaç. Silenciant-me. 

Fariem qualsevol cosa

Una noia davant la seva botiga, atemorida en veure's assetjada per un home, aparentment per demanar alguna cosa per menjar. La noia tremolava i volia trucar la policia però no sabia quin número marcar. Intentava utilitzar la violència per fer fora aquell home, sense massa èxit, perquè els nervis l'hi bloquejaven les forces. De sobte va aparèixer una senyora completament irada i es va llençar damunt de l'home pegant-l'ho amb totes les seves forces. L'hagués matat. Si hagués trobat una arma a prop, l'hagués matat. Ho va intentar amb un cendrer, i després amb una cadira, fins que els veïns van aconseguir calmar la situació. I ella cridava "si vuelves te mato, hijo de puta!" Dies enrera, aquell home havia intentat violar la seva altra filla.

Pels nostres fills ho donariem tot. Ho fariem tot. Fariem qualsevol cosa.

Des de la inconsciència

La inconsciència és aquella arma alliberadora de l’ésser humà que el salva del desànim, de l’angoixa del ser, de la tremenda incertesa, de la caiguda al precipici.

La que permet viure el present amb una absència tal de perspectiva que no deixa espai a la construcció de pors de futur

És aquell punt de bogeria necessari per desarmar les normes a les que estem sotmesos, tant les pròpies com les dels altres.

És el ressorgiment de l’infant dins l’adult.

És el despertar de la caverna per crear un món a la nostra mida.

És un meravellós estat de trànsit que dura fins que dura la inconsciència

És aquell lloc des del qual et llences sense paracaigudes pensant que en sortiràs il·lès

És somni. El lloc on els desitjos són satisfets.

És esquivar el present de tal manera que passat i futur esdevenen la mateixa cosa.

És aquell lloc des d’on un no es dona compte del que passa.

Llepar-me els dits

Avui em sento feliç. Potser perquè m'he alliberat de tota càrrega i ens hem quedat el meu cos i jo a soles. Perquè no em molesta el pes de les espatlles ni cap pensament maliciós fa brulla. I deixo anar somriures pel carrer que amb una mica de sort recollirà algú altre. Perquè avui no sóc memòria ni em deixo temptar per records ni per presagis. Perquè ara sóc consciència pura i me'n llepo els dits.