El pinyol d'oliva

Els peus en ciment i la ment dispersa. El cos nuu, fràgil, tan bonic! El crit esgotat, afònic. Encara no saps qui ets? El "pots aguantar" exhaurint crèdits. Dolor. No et queden bonus extra. I tal vegada la insistència remet. El panteix continua i el cor batega a cent. Però el cos segueix immòvil. Tens por potser? Què esperaves? Que la porta seria oberta de bat a bat per a tu i que l'ocell agafaria el vol encara que l'hi haguéssis tallat les ales amb el cutter? Desperta d'una puta vegada d'aquest malson diürn que el teu insomni no deixa dormir els veïns i el teu deliri no és més que un pinyol d'oliva empassat amb saliva.