Audrey, tens raó però alhora penso que tenim una capacitat enorme de provocar canvis positius a les nostres vides i la desaprofitem per allò de no sortir de la zona de confort. Que els canvis obren possibilitats és cert. Com també és cert que els canvis no desitjats poden ser molt dolorosos.
Estic d'acord amb tu. Hauria de ser tan senzill com això. Però si ho fós no li donariem la importància que es mereix i aquests nous trejectes vitals perdrien intensitat. Potser per això és tan díficils assumir-los.
D'acord Jaume, però sovint no fem canvis per por i si tenim en compte que un 80% (o més) de les nostres pors corresponen a coses que no ens passaran mai...
Em refereixo a quan no fem les coses per por, quan busquem la comoditat del conegut. Que ens sigui més fàcil prendre decisions no vol dir que deixem d'equivocar-nos. Crec. ;-)
Però no és així, perquè la comparació l'has de fer amb agafar un tren que no et porta a casa, sinó a un altre lloc desconegut. Gairebé no ho fem mai.
ResponEliminaPer això mateix, el tren que no porta a casa ens fa por agafar-l'ho ;-)
ResponEliminaVols dir?
ResponEliminaA casa en el sentit metafòric. Però ja està bé que discrepeu! ;-)
ResponEliminaHauria...però no ho és, els canvis solen ser feixucs.
ResponEliminaAix... que bonic seria que fos així!!!
ResponEliminaSargantana, ja m'hi he apuntat, gràcies!
ResponEliminaAudrey, tens raó però alhora penso que tenim una capacitat enorme de provocar canvis positius a les nostres vides i la desaprofitem per allò de no sortir de la zona de confort. Que els canvis obren possibilitats és cert. Com també és cert que els canvis no desitjats poden ser molt dolorosos.
ResponEliminaEstic d'acord amb aquesta zona de confort i amb les possibilitats que podem obrir nosaltres mateixos, no deixem de mirar endavant!.
EliminaTambé se n'apren, Carme. Però com costa atrevir-se a fer el pas a vegades!
ResponEliminaEstic d'acord amb tu. Hauria de ser tan senzill com això. Però si ho fós no li donariem la importància que es mereix i aquests nous trejectes vitals perdrien intensitat. Potser per això és tan díficils assumir-los.
ResponElimina... i en aquest país nostre, tenim línies obsoletes i estacions abandonades.
ResponEliminaD'acord Jaume, però sovint no fem canvis per por i si tenim en compte que un 80% (o més) de les nostres pors corresponen a coses que no ens passaran mai...
ResponEliminai trens que van en retard :-)
ResponEliminaPense que no deuria de ser tan senzill perquè si fos així no aprendríem dels nostres errors i els tornaríem a cometre fàcilment, no creus?
ResponEliminaEm refereixo a quan no fem les coses per por, quan busquem la comoditat del conegut. Que ens sigui més fàcil prendre decisions no vol dir que deixem d'equivocar-nos. Crec. ;-)
Elimina