La inconsciència és aquella arma alliberadora de l’ésser
humà que el salva del desànim, de l’angoixa del ser, de la tremenda incertesa,
de la caiguda al precipici.
La que permet viure el present amb una absència tal de
perspectiva que no deixa espai a la construcció de pors de futur
És aquell punt de bogeria necessari per desarmar les normes
a les que estem sotmesos, tant les pròpies com les dels altres.
És el
ressorgiment de l’infant dins l’adult.
És el despertar de la caverna per crear un món a la nostra
mida.
És un meravellós
estat de trànsit que dura fins que dura la inconsciència
És aquell lloc
des del qual et llences sense paracaigudes pensant que en sortiràs il·lès
És somni. El lloc on els desitjos són satisfets.
És esquivar el present de tal manera que passat i futur
esdevenen la mateixa cosa.
És aquell lloc des d’on un no es dona compte del que passa.
Desobeir certes normes no és cap bogeria, sinó un acte de lucidesa.
ResponEliminaTens raó. Potser és que la línia entre la consciència i la inconsciència és més fina del que pensem.
EliminaHi ha qui no abandona mai aquest estat, sempre inconscienment, clar.
ResponEliminaui, no sé si es pot ;-)
Elimina