7 de des. 2013

Des de la inconsciència

La inconsciència és aquella arma alliberadora de l’ésser humà que el salva del desànim, de l’angoixa del ser, de la tremenda incertesa, de la caiguda al precipici.
La que permet viure el present amb una absència tal de perspectiva que no deixa espai a la construcció de pors de futur
És aquell punt de bogeria necessari per desarmar les normes a les que estem sotmesos, tant les pròpies com les dels altres.
És el ressorgiment de l’infant dins l’adult.
És el despertar de la caverna per crear un món a la nostra mida.
És un meravellós estat de trànsit que dura fins que dura la inconsciència
És aquell lloc des del qual et llences sense paracaigudes pensant que en sortiràs il·lès
És somni. El lloc on els desitjos són satisfets.
És esquivar el present de tal manera que passat i futur esdevenen la mateixa cosa.
És aquell lloc des d’on un no es dona compte del que passa.

4 comentaris:

  1. Desobeir certes normes no és cap bogeria, sinó un acte de lucidesa.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tens raó. Potser és que la línia entre la consciència i la inconsciència és més fina del que pensem.

      Suprimeix
  2. Hi ha qui no abandona mai aquest estat, sempre inconscienment, clar.

    ResponSuprimeix