3 de des. 2013

Llepar-me els dits

Avui em sento feliç. Potser perquè m'he alliberat de tota càrrega i ens hem quedat el meu cos i jo a soles. Perquè no em molesta el pes de les espatlles ni cap pensament maliciós fa brulla. I deixo anar somriures pel carrer que amb una mica de sort recollirà algú altre. Perquè avui no sóc memòria ni em deixo temptar per records ni per presagis. Perquè ara sóc consciència pura i me'n llepo els dits.
Publicat per a

4 comentaris:

  1. Sergi3 de desembre del 2013, a les 11:45

    Si et sents més lleugera és que arrossegaves una bona càrrega... doncs apa, a veure qui et recull els somriures! Sort.

    ResponElimina
  2. Sara B6 de desembre del 2013, a les 9:39

    Gràcies! Si te'n trobes algún, agafe'l!

    ResponElimina
  3. Helena Bonals6 de desembre del 2013, a les 12:04

    Jo prefereixo la inconsciència, tot i que ser consciència pura et permet de ser feliç!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sara B7 de desembre del 2013, a les 0:35

      La insconsciència és molt necessària! Em fas pensar que tinc escrit un text amb unes quantes definicions. Ara el penjo. Benvinguda al blog, per cert! ;-)

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)