14 de maig 2013
El mirall
Lluitar contra el propi desfici, contra la desesperació del jo quan no troba el que cerca, contra la urgència del desig. De vegades l'aquí i l'ara poden ser desesperants, insuportables. L'obessió per aquell algú altre que no respon com esperàvem i de qui ho hem inventat tot. Jo m'he inventat fins i tot l'olor d'un cos (el teu) i el seu tacte, mentre el meu, tot sol, es perd dins uns llençols laberíntics que no em porten mai a tu. Però sé perfectament que em busco en el teu mirall per estimar-me.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
"Jo m'he inventat fins i tot l'olor d'un cos (el teu) i el seu tacte, mentre el meu, tot sol, es perd dins uns llençols laberíntics que no em porten mai a tu."
ResponEliminaBrrrrrrr...mare meva...!
delesparaules
Sí, ens parlen contínuament de que hem de viure l'aquí i l'ara, però sense tenir en compte que, de vegades, aquest aquí i ara no ens aporta el que ens agradaria…
ResponEliminaLa nostra ment treballa hores extres ;-)
ResponEliminaTenim propensió a omplir els silencis i a provar de trobar algun cosa als miralls.
ResponEliminaels miralls poden ser molt lúcids ;-)
ResponElimina