7 de maig 2013

El sopar d'amigues

El cos. La dieta. El gimnàs. Els fills i les filles. La feina. Els marits, anomenats d'esquitllada. Certa assumpció de fracàs. Alguna tímida confessió alliberadora acompanyada d'una rialla nerviosa. Vinet. Records d'infantesa. Riures. Anècdotes de passat. Més riures. Algun gintònic. De vegades, també sexe. De vegades. No fós que es descobrís que allò acceptat dins d'un contracte matrimonial, ara ja fa uns anys, està molt lluny de resultar plaent. Perquè es tracta de dissimular vides infelices pel pànic a acceptar una fallida que es creu personal i en canvi és social. I la soltera, feliçota ella, amb relacions eclèctiques, tan heteros com lèsbiques, que sempre incomoda.

2 comentaris:

  1. Perdona, perdona, perdona… no ho faré més, t'ho prometo. Però no me n'he pogut estar. Sembla que, en ocasions, ens assemblem més del que pensem, tot i que nosaltres, això si… som força més limitats i sobretot monotemàtics.

    ResponSuprimeix
  2. haha! Ja veig. I la xarxa propicia més coincidències encara.

    ResponSuprimeix