Estic marejada. I és
el dolor de la culpa que em corseca. I el pensament, que volent-lo absent, m’enlluerna
amb passatges maliciosos. Em tornen imatges reiterades que intento foragitar a
cops maldestres. Mirar endavant vull, i no faig més que topar amb retrovisors que em fan l'ullet, com si això tingués cap gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada