2 de maig 2013
La dificultat de néixer
Començar a escriure com si tot estés per dir, com si un nou blog fós necessari. Com si néixer, altre cop, fós imprescindible. Treure el cap en aquest món amb una sola i implacable certesa sobre l'esquena: la pròpia mort i la dels altres. I a partir d'aquí començar a respirar. Sola, sol. A partir d'ara aprendre a navegar en solitud en aigües obertes. I volcar, i ofegar-se mil vegades. I trobar una arma poderosa dins la butxaca. Qualsevol dia pots decidir deixar de fer-ho. Respirar, vull dir. Però no és fàcil morir. La majoria preferim viure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Com m'agrada viure el naixament d'un nou bloc! I més si la primera entrada és un manifest a la vida! Benvinguda!
ResponEliminadelesparaules
Gràcies! Intentaré donar una nova versió del viure: la meva. ;-)
ResponEliminaenhorabona... malgrat els entrebancs també preferisc viure, endavant en aquest projecte fet paraula
ResponEliminaGràcies Xelo!
ResponEliminaTota una declaració de principis. Aquest blog comença bé. M'hi apunto!
ResponEliminaBenvingut, Jaume!
ResponElimina